Hola! Soc la
Els meus pares han treballat molt per donar-nos estudis, i sempre ens han dit: “L’herència la porteu al cap, aquesta no us la prendrà ningú, i us obrirà totes les portes que vulgueu”.
Gràcies, Pare i Mare! El que jo vull fer, amb l’herència que m’heu regalat, és crear espais que facin estalviar diners a les persones i els enriqueixin la vida!
Dosis extra de curiositat (fes clic!)
Has vist l’apartat de festes sense malgastar?
Aquest és el nostre forn 🙂 És bonic oi? Li dono voltes per no tenir-ho tancat els 365 dies de l’any.
Tens alguna proposta? T’escolto 6a generació!
M’encantava pintar i fer manualitats.
Creava amb qualsevol cosa que tingués entre les mans, però pensava: “No seràs prou bona i et moriràs de gana!”. (Hola, creença limitant!)
Vaig voler “tocar de peus a terra” i pensar en una professió socialment “més reconeguda”.
Ser arquitecta era una bona opció, un avantpassat meu ho era, però tenia por que em caigués la casa i fer mal a la família. No soc de números!
Un dia la mare em va dir:
– No t’agradaria tocar un instrument?
– Ah… bueno… ,no sé, potser si… el piano? (era la reina dels dubtes)
Al cap d’uns dies, el pare em va sorprendre amb un:
– Mònica, ja estàs apuntada. Faràs clarinet. No hi havia places de piano.
– Clari…. què?
No cal que t’expliqui com em vaig sentir… però el destí és molt capritxos… més endavant ho entendràs.
Vaig inscriure’m per entrar a: arquitectura tècnica, educació infantil… bàsicament per no deixar el full en blanc. Com havia de decidir “JA” el meu futur?
Tenia pànic a la Selectivitat. Com havia de dependre el meu futur d’ella?
I sí, la vaig suspendre. Encara recordo la frase: “Si no hagués estat per tu, hauríem pogut dir que aquí han aprovat tots”. (No va ser amb mala intenció, però em va fer mal).
Aquell moment no va ser fàcil… però tot passa per alguna cosa.
Si llegeixes el punt 5, ho entendràs.
Pocs dies abans de la Selectivitat, la Sònia, una flautista que tocava amb mi a la banda, em va dir que volia ser interiorista. Interio…. què? Era el primer cop que sentia aquesta professió.
Em va explicar que era de la branca de l’arquitectura, però s’enfocava en la decoració de l’interior de les cases. Ja no em podia caure una casa. Era perfecte!
I… per entrar-hi la selectivitat no servia, havia de fer uns altres exàmens.
Els ulls em brillaven… Havia trobat el meu camí!
Pel projecte final d’interiorisme ho vaig donar TOT! I no ho veia reflectit a la nota.
Vaig plorar molt… i per demostrar-me que em mereixia més nota, vaig presentar-lo als premis CoDIC. Uns premis que organitza el Col·legi de Dissenyadors d’interiors i Decoradors de Catalunya per premiar els millors treballs de tots els centres, públics i privats, de tot Catalunya.
Allà no només me’l van seleccionar… em van donar el PRIMER PREMI!!! I vaig ser la primera alumna, de la província de Lleida, que aconseguia un reconeixement com aquest.
Gràcies, 8,4! Amb un 9 no m’hi hauria presentat.
“Com havia de guanyar jo un premi a nivell de tot Catalunya… estem bojos???”
Dosis extra dirigida només a tu
Creu-me si et dic: Res és impossible si confies, DE VERITAT, amb tu!
He guanyat el 1r premi CoDIC, perquè vaig confiar en mi.
No et conformis. A tu també t'espera el teu, ho saps.
Camina i ves-lo a buscar!
i quan et deixes ser, sense jutjar-te, només poden passar coses bones.
A Barcelona vaig deixar anar, sense vergonya, tota la meva creativitat. Allà no em coneixia ningú!
I gràcies amb això em van seleccionar molts treballs que van exposar per Barcelona i rodalia, a revistes… i vaig poder col·laborar per Smartbox, l’Escola de Cinema de BCN, el Saló Tèxtil internacional de BCN entre altres.
El que em va sorprendre més d’estudiar aparadorisme i visual marxandatge, a L’Artidi i espais efímers, exteriorisme i art i societat a Elissava és com els objectes ens poden transmetre diferents emocions segons es treballin i es col·loquin dins d’un espai.
I això és el que faig servir per aportar-te Joia, Harmonia i Benestar a casa teva.
Si et ve de gust, aquí t’explico com...
No, no en llegeixo cap. No m’agraden les revistes de moda, penso que les tendències són una estratègia comercial per fer-nos sentir “antiquades” i fer-nos gastar diners innecessaris.
Però gràcies al treball de l’Andrea Vilallonga (sí, la professora de OT i la meva professora d’estilisme i imatge personal) vaig aparèixer en 2 pàgines de la primera Revista Divinity.
Amb ella vaig aprendre com les línies i els colors poden transformar el nostre cos sense necessitat de cirurgies i dietes miraculoses (si no són necessàries per a la salut).
Aquesta tècnica és màgica! I l’aplico per fer brillar casa teva tal com és, sense cirurgies, i seguin l’única tendència que, sé segur, mai passarà de moda: descobrint la teva!
Tocar tenora a la Cobla Vents de Riella m’ha ensenyat a no tenir por a destacar davant una plaça plena de gent i a entendre que equivocar-me forma part de l’aprenentatge. El més important? És passar-ho bé!
I saps què? Decoro festes íntimes per una calçotada que vam fer a la meva cabana. Vaig gaudir tan pensant cadascun dels detalls que quan vaig veure les seves cares de sorpresa i felicitat vaig saber que treballar d’això em faria feliç. I vaig estudiar un doble màster en protocol, etiqueta, i organització de festes.
Gràcies per tot el que m’ensenyeu VdR!
Si vols aquí t’explico com puc decorar la teva festa sense malgastar.
Dosis extra de curiositats...
T’ha sorprès llegir “Joia de Viure” aquí? Ja t’avanço que no serà l’únic lloc on ho veuràs. No és una cita “perquè sí”.
Són unes paraules que ens va regalar el Ramon, qui va ser el nostre fiscorn. Gràcies per tot Ramon✨
T’han entrat ganes de conèixer-los i/o ballar sardanes amb nosaltres? Aquí ens trobaràs.
Sí, ho admeto, així estava el meu bany i entendràs que les meves germanes avisessin a l’Albert que no seria “flors i violes” viure amb mi. Ell és ordenat.
Va ser per la pandèmia quan l’Albert va anar a viure al seu nou pis.
El vam pintar, vam recol·locar i comprar algun moble, vam ordenar-lo i només amb 4 coses de decoració semblava un altre espai! ERA FLIPANT!
I… el que havia de ser un cap de setmana, per ajudar-lo amb la mudança, es va convertir en un viure junts. M’hi sentia taaan bé!
Allà em vaig adonar de tres coses:
Ara ser que tinc les eines per aportar-te harmonia i benestar a casa teva:
Dosis extra de curiositats...
Vols saber com tenim decorat i ordenat el nostre pis de lloguer? Clica aquí i mira el vídeo la de la portada 😉
El nostre objectiu era que ens transmetés pau i benestar. Ho hem aconseguit?
Vols saber qui m’ha fet aquesta web tant bonica? L’ha fet ell, gràcies per tot Albert! ❤️ Aquí pots demanar-li la teva 😉
Saber més sobre la filosofia “Hygge” i el “Feng Shui”. He llegit molt… però vull saber més!
De mentre, però, aniré fluint amb el que em trobi pel camí…
Ens hi trobarem?
Qui em coneix sap que soc un cul inquiet.
Si un tema em crida l’atenció, i sé que pot ajudar a aportar Joia, Harmonia i Benestar a la gent que m’envolta, m’informo fins que tinc tota la que necessito en aquell moment.
Fa més de 15 anys que soc dissenyadora professional, però de molt joveneta ja ajudava a organitzar el Mercat Medieval de Guimerà, les festes del poble… Estava a totes les comissions!
Sempre m’ha agradat fer feliç a les persones amb la meva feina ❤️
He treballat en un despatx d’arquitectura, un d’interiorisme, i he estat responsable d’una secció de cuines. L’any 2016 vaig obrir la meva primera empresa de disseny estratègic i festes amb encant.
Ara, amb tot aquest camí, he creat el meu projecte més personal: “Mònica Prats”. On continuaré aprenent, dia a dia i en cadascun dels projectes, per aportar-te joia, harmonia i benestar.